“UN DIA MÉS I EM TIRO PEL BALCÓ!” … O de com coi gestionar un confinament per virus.
Primer de tot, disculpes però no, no tenim el secret i la veritat, tampoc ens agrada massa donar consells, per tant, podeu agafar això i llençar-ho pel WC si us ve de gust. Sense paper! Que actualment, està molt preuat!
Al que si estem acostumats és a gestionar el patiment de les persones i acompanyar-les en generar canvis per sentir-se millor. Si et ve de gust llegir algunes idees per si et poden ajudar, aquí van:
Abans de res, és normal estar malament! I això vol dir que davant d’una situació que ens ha agafat a tot@s amb el pas canviat, que no ens esperàvem i que ens sobrepassa, és lògic i humà i sentir cert vertigen i que se’ns generin dificultats i bloquejos.
Ara, no val a jugar! Això què vol dir? Doncs si senyor@s, tothom a casa, tancadet@s, a sortir el mínim i a netejar-se les mans com si no hi hagués un demà!
Un cop som ben recluidet@s a casa, què carai faig amb tot aquest temps que fins ara no tenia? Com gestiono la relació amb aquests estranys que resulta que són la meva família o parella i que estàvem acostumats a dir-nos un hola i adéu? Què faig amb totes les emocions, pors, ansietats i estrès que la situació em genera? Com es para aquest cap si no deixa de donar voltes sobre el tema?
Doncs primer, el primer!
I la primera opció és sempre respirar a fons, ser realista i intentar acostumar-nos‘hi per poder treure’n partit. Com?
- Informa’t bé, de fonts fiables i contrastades i de forma controlada. No és bona idea participar de rumors, safareigs i fer-ho 24/7. Posa’t a dieta… També d’informació. De passada, reserva espais sense parlar del tema, que el virus no infecti totes les converses, relacions i que estigui present tot el dia. ( Per exemple, prohibit parlar-ne durant els àpats.)
- Aquest “bitxo” ens ha atacat a un aspecte bàsic: les relacions. Això no vol dir que no puguem buscar alternatives per estar en contacte amb les persones significatives per tu. Fes-ho, encara que sigui de forma telemàtica i virtual. Som éssers socials i potser ens ensenyarà que a vegades, és millor estar “mal acompanyat”, que sol.
- Distreu-te. Recupera aficions que fa temps no pots practicar, o busca’n de noves! Llegeix, repara l’aixeta de la cuina, escriu un Haiku o pinta un quadre abstracte,… No és important el què, sinó que passis a l’acció i treguis partit a la situació creant temps de qualitat… i de passada, que paris una mica el “coco”!
- Cuida’t físicament. Menja bé i fes una mica d’esport. Si, ja sé que és molt vella la idea que fer esport va bé per l’estat d’ànim, però és que és així, “leñe”! Per tant, rutines saludables, sense grans objectius, però no et passis tot el dia al sofà, que això deprimeix al més “wonder”. I si us plau, dutxa’t i canvia’t de roba. Et farà sentir millor a tu, i als altres.
- Seguint amb l’anterior però, limita el temps d’utilització de pantalles. Si, està molt bé la sèrie de Netflix i fer unes partides, ens distreu i relaxa, però això t’aïlla, i en aquests moments, ja ho estem prou. Ull!
- Dedica temps i energia als teus. Si estàs acompanyat i hi ha enganxades i discussions, potser és moment de parar, parlar, buscar solucions. Al capdavall, teniu temps! Dedica’l a qui t’estimes. I si aquesta situació descobreix el que fa temps que no volies veure i et fa replantejar coses… sempre et queda una opció. Que el COVIT dels collons també ens ha ensenyat que som més poca cosa del que ens pensàvem i això dura quatre dies
- També pot ser bona idea dedicar part del teu temps a ajudar als altres, a cuidar a persones que ho necessiten, a estar present, a donar suport o col·laborar a superar aquesta crisi amb el teu granet de sorra… Sentir-te útil ajuda, fes-ho encara que sigui per egoisme.
- I última i però molt important: RIU! És igual si és baixant-te la col·lecció sencera d’acudits de l’ Eugenio, veient vídeos de gossos fent el pena o perquè us feu pessigolles! Però cuideu el to emocional, el sentit de l’humor és una gran medicina, i no val un euro.
En resum, pels que sou capaç@s de seguir indicacions i complir el que us proposeu: la idea és marca’t unes rutines amb continguts saludables i complir-les, ara toca ser una mica disciplinats per mantenir el cap a lloc i també la panxa! Perquè el virus passarà, però els quilets de més que agafis no marxaran amb una vacuna! I si vols donar-te el gust de postergar, fes-ho! Posterga el postergar. El teu benestar t’ho agrairà!
I recorda que si estàs angoixat@ per estar a casa i perquè la dona i els nens no paren, per un costat vol dir que ets dels afortunats que poden quedar-s’hi i no has d’estar a primera línia lluitant i a més, tens una casa on quedar-te i amb qui passar les penes, potser “no estamos tan mal!”.
Però… i què fem amb els que segueixen més o menys les pautes però el cap no para de rumiar? Les que intenten respirar mentre pensen “Tranquil·la que tot passarà”, però just després senten l’ansietat de pensar que potser s’infecten? Que poden fer les persones que fan croquetes, tiramisús i ja han escrit dos contes, però a la mínima que es distreuen, els ataca l’ansietat i la por? Que volen pensar en positiu i no poden?
Doncs atendre-ho. La por, i més en els temps que corren, té la funció de protegir-nos i salvaguardar la nostra integritat i salut. El problema és quan es descontrola i no ens deixa respirar. Després perd la seva funció i passa a ser un problema i gros!
Per tant, si ets d’aquest@s, i a part del CORONA el teu propi cap t’està martiritzant, algunes idees:
- Durant el dia, quan la por et vingui, escriu. Al moment, cada vegada, totes! Fes un registre de les teves pors i d’on apareixen, quanta estona duren, com és que marxen… Ja que formen part del teu confinament, a conèixer-les! Potser fas una nova amiga…
Dedica-li temps de forma voluntària i programada. Potser pots estar cada dia 30 minutets pensant sobre el problema, buscant-la i deixant que aparegui, escoltant-la. Això si, fes-ho en un horari i espai fix. Dóna-li importància i sentit, ritualitza-ho. Potser val la pena “sacrificar” mitja hora al dia, si la resta, podem rebaixar patiment.
- Canta la teva por o obsessió. Si, és en serio! Quan les pors vinguin, no les apartis, canta-les! Deixa que s’expressin canviant la forma i la càrrega, posa-hi una mica de salsa o si ets més clàssic de Mozart. Potser encara en sortirà el pròxim “hit” o la “canción del verano” i quan tot això passi, ho celebrarem amb el teu nou “temazo!”
I senyor@s, si ni per aquestes. Si no et funciona ni el pla A ni el Si fas esport i cantes les angoixes, però no paren.
Si ja has fet un xai al forn i t’estàs mitja horeta buscant les teves pors, però així i tot et segueixen molestant, recorda que a BREU, seguim al peu del canyó per aquell@s que estigueu patint massa. Que amb el virus ja en tenim prou i de sobres. Que les proves, d’una en una. Gràcies!
Entradas recientes
¡Una de insultos!
A nadie le amarga un turrón … !o sí!
Como demonios gestionar un confinamiento por virus
SERVICIOS DE PSICOTERAPIA
